jueves, 25 de diciembre de 2008

LAS 25 NOVELAS NEGRAS MÁS PRESTADAS 2008

BIBLIOTECA LA BÒBILA.
Especializada en género negro y policiaco

Plaza de la bòbila, 1
08906 L'Hospitalet

http://bobila.blogspot.com/

1.- Retrato de familia con muerta, de Raúl Argemí (Roca)
2.- No es país para viejos, de Cormac McCarthy (Mondadori)
3.- Asesinatos en la Academia Brasileña de Letras, de Jô Soares (Siruela)
4.- Huérfanos de Brooklyn, de Jonathan Lethem (Random House Mondadori)
5.- Pacto de sangre, de James M. Cain (Punto de Lectura)
6.- El hombre que se esfumó, de Maj Sjöwall, Per Wahlöö (RBA)
7.- El misterio de la calle Poniente, de Fernando Gómez (Huerga & Fierro)
8.- Echo Park, de Michael Connelly (Roca)
9.- Cauces de maldad, de Michael Connelly (Ed. B)
10.- Ley garrote, de Joaquín Guerrero Casasola (Roca)
11.- La rubia de hormigón, de Michael Connelly (Ed. B)
12.- Todos los cuentos, de Edgar Allan Poe (Galaxia Gutenberg)
13.- ADN asesino, de Patricia Cornwell (Ed. B)
14.- La promesa, de Harlan Coben (RBA)
15.- Jugando con fuego, de Peter Robinson (RBA)
16.- Una novela de barrio, de Francisco González Ledesma (RBA)
17.- Los hombres que no amaban a las mujeres, de Stieg Larsson (Destino)
18.- Gángster, de Lorenzo Carcaterra (Diagonal)
19.- La pirámide, de Henning Mankell (Tusquets)
20.- Último recurso, de Michael Connelly (Ed. B)
21.- Luna de papel, d'Andrea Camilleri (Salamandra)
22.- Entre la promesa del verano y el frío del invierno, de Leif GW Persson (Alea)
23.- Huye rápido, vete lejos, de Fred Vargas (Siruela)
24.- Luz perdida, de Michael Connelly (Ed. B)
25.- Castigo, d'Anne Holt (Ed. B)

ENTREVISTA "TELEMAGIK"















El 10 de Noviembre Fernando Gómez es entrevistado por Sebastían D'Arbó en el programa "Dossiers Secrets" del Canal de Televisión TelemagiK. En el programa se repasa la vida de Enriqueta Martí en la cual está basada la novela "El misterio de la calle Poniente".

FERIA DEL LIBRO - MADRID 2008


En la fotografía: Pepa Nieto, Oscar Huerga, Charo Fierro y Fernando Gómez




Firma de ejemplares de "El misterio de la calle Poniente" en la caseta 263 de "Huerga & Fierro Editores". Feria del Libro de Madrid 2008 - Parque del Retiro.



SANT JORDI - L'HOSPITALET 2008



Sant Jordi omple la ciutat de flors i llibres

[canal-h.net, 23 d'abril de 2008]

Sant Jordi es fa sentir a tota la ciutat amb multitud d’activitats extraordinàries. A banda de venda de roses i llibres, també els mercats municipals han organitzat actes. A la Rambla Just Oliveras es podrà gaudir de contes al carrer, de música i també de la signatura de llibres d’autors de la ciutat.

Els llibres i les roses són els protagonistes de la diada de Sant Jordi que se celebra avui, 23 d’abril. La Rambla Just Oliveras és el centre neuràlgic d’aquesta celebració a la ciutat. Allà s’han instal·lat paradetes de llibres i roses, a més d’altres d’aliments, guarniments i objectes de decoració artesans. El bon temps acompanya i tothom aprofita qualsevol moment per comprar o passejar.

La llibreria Perutxo de la ciutat és un dels emplaçaments habituals a la Rambla on es poden trobar tota mena de llibres. Entre els més venuts, segons Arantxa Blanco, llibretera de Perutxo, destaca llibres en català com L’Últim patriarca, de l’autora Najat El Hachmi, premi Ramon Llull; El món sense fi, que és la segona part del llibre Els pilars de la terra, de l’autor Ken Follet o en castellà, l’última novela de Carlos Ruiz Zafón amb El sueño del Ángel. L’edició en català sortirà el pròxim 28 de maig.

La venda de roses també és una altre de les tradicions de la diada. Segons explica una de les venedores de la Rambla, la Belén, “existeixen diferents varietats com la lovely, la pasión o la gran prix, entre d’altres.

Una de les novetats d’enguany és que la Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet ha instal·lat un estand en què, al llarg de tot el dia, es podran trobar autors hospitalencs signant els seus llibres. La llista d’autors és la següent:

D’11 a 12h: Jaime Martín (Lo que el viento trae); Diego Prado, (Domingos buscando el mar IV Premi Cafè Món de narrativa 2007); José Luís Pablo (Tiempos de niebla).

De 12 a 13h: Pere Vives i Sarri (Els dies que no tornen); Andrés González Castro (Epigrames del Mas d’en Gall).

De 13 a 14h: Centre D’Estudis de L’Hospitalet (Aportacions al voltant de la immigració estrangera a l’Hospitalet); Martí Guerrero Cots, (Per que ens cal una Catalunya independent?)

De 14 a 15h: Francisco García Pérez, (Antiguos maestros y nuevos profesores: dinero autonomia y la escuela de la vida); Josep Oriol Vaca Kirchner (Un singular amic absent).

De 15 a 16.h: Matilde Marcé, presidenta de l’Ateneu de Cultura Popular (Ateneu de cultura popular de L’Hospitalet: 1932-2007)De 16 a 17h: Migue S. Aparicio (Barrotes en el jardin)

De 17 a 18h: José Luis Muñoz de l’ Asociación Amigos Camino de Santiago (Camino de Santiago L’H); Fernando Gómez Hernández (El misterio de la calle de Poniente)

De 18 a 19h: Raúl Argemí, II Premi Internacional de novel·la negra L’H Confidencial de l’Hospitalet (Retrato de familia con muerta).

De 19 a 20h: Vicente Aparicio del Grupo Karcoma. (Punto y karcoma); Alícia Gili, et al. Fundació Akwaba (Jocs de guerra. Cosa d’infants); Ramon Gausachs i Calvet (Les herbes remeires. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica Vol. I.).

ENTREVISTA "CANAL NW"

Canal NW. – Nº25 – Marzo 2008

Desde hace un año Fernando Gómez colabora con “Canal NW” paseando a los lectores por los Centros Gallegos repartidos por los cinco continentes. Nacido en Barcelona, hace ya medio siglo, desarrolla su laboral profesional en una entidad bancaria. Entre sus actividades lúdicas destaca, entre otras, la de ser Secretario de la “Penya L’Avi” una de las tertulias mas antiguas de Barcelona, próxima a cumplir su cincuenta aniversario y en la que sus integrantes se reúnen el ultimo martes de mes en céntrico restaurante de la Ciudad Condal donde hablan de lo divino y humano con la única premisa de no hacerlo nunca de política. Apasionado de la literatura ha ganado diversos premios con narraciones cortas, publicando en la “Editorial Puntoreklamo” uno de sus relatos. Recientemente acaba de aparecer en las librerías su primera novela, “El misterio de la calle Poniente”, editada por “Huerga y Fierro”

¿De que trata “El misterio de la calle Poniente?

Es una novela histórica sobre un personaje que vivió a principios de 1900 en la calle Poniente de Barcelona, actualmente calle Joaquin Costa. Era una mendiga llamada Enriqueta Martí que secuestraba niños, los asesinaba y vendía la sangre a las clases pudientes de Barcelona, puesto que en aquellos años se suponía que curaba la tuberculosis. Una historia escalofriante pero cierta.

¿Cómo nace su interés por tan singular personaje?

Por casualidad, estaba recopilando información para crear un diccionario de criminales españoles cuando apareció Enriqueta Martí, la vampira de Barcelona que es así como la llamaban. Fue un flechazo instantáneo y vi que tras esa mujer se escondía una interesante historia que debía ser novelada. Prostituta, secuestradora y asesina . Una historia en la que no he pretendido resaltar su lado morboso.

¿De que manera se documentó?

Recurrí a informaciones de la época, especialmente a los diarios “El Correo Catalán”, “La Vanguardia” y “ABC” que recogieron con todo detalle la detención de Enriqueta Martí, piense que fue un caso muy sonado porque se barajaron nombres importantes de la política y la sociedad de Barcelona. Si a esto añadimos que eran años políticamente convulsos con feroces enfrentamientos entre conservadores y liberales, que estaban frescas las revueltas de la Semana Trágica y que España había perdido muchas de sus colonias, el entorno era de lo más atrayente.

¿Cuánto de real y cuanto ficticio hay en esta novela?

Los hechos son todos verídicos y aunque aparezcan algunos personajes ficticios no se apartan de la realidad de los sucesos acaecidos en aquella Barcelona de 1912. He querido cuidar el ambiente de la época hasta el último detalle y por eso me documenté sobre la sociedad de principios del siglo XX. Puedo asegurar que consulté más de 1000 fotos de la Barcelona de la época con el fin de colocar cada acción en el decorado que le correspondía. De lo que cuento todo puede cotejarse.

¿A quien debe esta obra el haber podido ver la luz?

Debo agradecérselo a una serie de personas. A Antonio Huerga y Charo Fierro por haber confiado en mi, a Carlos Méndez por la pintura de la portada, a Jorge Colomar y Marisa Fernández por su apoyo incondicional, a Jordi Canals por permitirme presentar la obra en la Biblioteca La Bóbila de Hospitalet, cuyo fondo de novela criminal es uno de los más importantes de Europa y como no, a mi madre y a mi hermano.

Para terminar diremos que es una obra tratada de una forma original, originalidad que no vamos a desvelar, y recomendamos a nuestros lectores que se acerquen a su librería habitual y encarguen un ejemplar, no les defraudará.

ARTÍCULO " EL PUNT DE GIRONA"

dilluns, 18 de febrer de 2008- El Punt (Edició Comarques Barcelonines)

La vampira del carrer de Ponent

Fernando Gómez fa reviure en una novel•la la història d'Enriqueta Martí, la dona acusada de segrestar i matar una desena de nens el 1912 per donar-ne la sang als burgesos barcelonins malalts de tuberculosi

MAYTE PIULACHS. Barcelona

Arran d'un tema tan actual i angoixant com la desaparició d'una menor, els barcelonins van descobrir un dels episodis més macabres de la seva història, tres anys després dels fets de la Setmana Tràgica.

Enriqueta Martí Ripollès, de 43 anys i natural de Sant Feliu de Llobregat, va ser detinguda el febrer del 1912 per haver segrestat aquella nena. El fàstic va ser majúscul quan es va descobrir que la detinguda segrestava nens per prostituir-los i després els matava i amb la seva sang, greix i medul•la feia pocions que compraven els burgesos per guarir-se de la tuberculosi que els matava.

Fernando Gómez (Barcelona, 1957), empleat de banca, fa reviure aquesta verídica història en la seva primera novel•la El misterio de la calle Poniente (Huerga e Fierro Editores). Gómez preparava un recull de criminals de l'Estat espanyol, quan va ser seduït pel fosc personatge d'Enriqueta Martí, que els barcelonins de l'època van batejar amb el malnom de «la vampira del carrer Ponent». Va descartar el primer projecte i va novel•lar la història d'aquesta proxeneta i criminal, cercant informació en els diaris de l'època, especialment El Correo Catalán i Abc , a més d'internet (on hi ha un ampli reportatge d'aquest succés).

LA VIDA DE CIUTAT VELLA

El lector se submergeix a la Barcelona del segle passat, els seus comerços i restaurants i a les pudors dels carrers de Ciutat Vella acompanyats de personatges reals i ficticis, que en primera persona (un recurs habitual en els reportatges televisius), relaten com van viure la desaparició de Teresita Guitart i el monstre que van descobrir darrere d'Enriqueta Martí. Forçada de jove a anar al llit amb l'home de la casa que servia, Martí no matava per plaer sinó per negoci.

El guàrdia municipal José Asens, l'alcalde Joaquín Sostres i Claudina Elías, la veïna xafardera que va descobrir la nena retinguda, són uns quants d'aquests personatges reals que conviuen amb d'altres de ficticis com ara un periodista i una reclusa torturada perquè era anarquista.

Xerrava amb una veïna davant de casa seva, quan la seva filla va deixar-la anar de la mà i misteriosament va desaparèixer. Gairebé tot Barcelona es va bolcar a buscar aquella nena de rínxols rossos, que molts es pensaven que era morta ja que passaven els dies i no se'n tenien notícies. Una veïna va sospitar que havia trobat la nena, en un pis del número 29 del carrer de Ponent (actual carrer de Joaquim Costa), just davant de casa seva. Tenia la cara trista i li havien esquilat els cabells. Un descobriment que va ser comunicat al guàrdia Asens i després als seus superiors.

Amb el parany d'una denúncia veïnal perquè criava gallines, Enriqueta Martí va obrir la porta als municipals, que van descobrir la nena amb una altra menor que deia que era filla de Martí. L'escorcoll posterior del pis de la sospitosa va destapar la caixa dels horrors. Ossos de nens, pocions i un llibre antic que explicava com guarir la tuberculosi amb sang i greix de nens. Es van escorcollar dos pisos més, on havia viscut Martí (als carrers de Picalqués i dels Tallers i una torre a Sant Feliu) i hi van trobar altres vestigis dels crims. Van poder ser-ne provats una desena.

Diuen que Enriqueta Martí duia una doble vida: indigent de dia per captar les víctimes innocents i burgesa de nit per trobar clients al Liceu. Al seu pis, l'agent judicial va trobar un llistat de suposats clients, en què hi havia gent influent i poderosa, però mai no va sortir a la llum cap cognom.

Els diaris barcelonins van deixar de parlar de la vampira del carrer de Ponent quan hi va haver carnassa nova: l'enfonsament del Titanic.