ARTÍCULO " EL PUNT DE GIRONA"

dilluns, 18 de febrer de 2008- El Punt (Edició Comarques Barcelonines)

La vampira del carrer de Ponent

Fernando Gómez fa reviure en una novel•la la història d'Enriqueta Martí, la dona acusada de segrestar i matar una desena de nens el 1912 per donar-ne la sang als burgesos barcelonins malalts de tuberculosi

MAYTE PIULACHS. Barcelona

Arran d'un tema tan actual i angoixant com la desaparició d'una menor, els barcelonins van descobrir un dels episodis més macabres de la seva història, tres anys després dels fets de la Setmana Tràgica.

Enriqueta Martí Ripollès, de 43 anys i natural de Sant Feliu de Llobregat, va ser detinguda el febrer del 1912 per haver segrestat aquella nena. El fàstic va ser majúscul quan es va descobrir que la detinguda segrestava nens per prostituir-los i després els matava i amb la seva sang, greix i medul•la feia pocions que compraven els burgesos per guarir-se de la tuberculosi que els matava.

Fernando Gómez (Barcelona, 1957), empleat de banca, fa reviure aquesta verídica història en la seva primera novel•la El misterio de la calle Poniente (Huerga e Fierro Editores). Gómez preparava un recull de criminals de l'Estat espanyol, quan va ser seduït pel fosc personatge d'Enriqueta Martí, que els barcelonins de l'època van batejar amb el malnom de «la vampira del carrer Ponent». Va descartar el primer projecte i va novel•lar la història d'aquesta proxeneta i criminal, cercant informació en els diaris de l'època, especialment El Correo Catalán i Abc , a més d'internet (on hi ha un ampli reportatge d'aquest succés).

LA VIDA DE CIUTAT VELLA

El lector se submergeix a la Barcelona del segle passat, els seus comerços i restaurants i a les pudors dels carrers de Ciutat Vella acompanyats de personatges reals i ficticis, que en primera persona (un recurs habitual en els reportatges televisius), relaten com van viure la desaparició de Teresita Guitart i el monstre que van descobrir darrere d'Enriqueta Martí. Forçada de jove a anar al llit amb l'home de la casa que servia, Martí no matava per plaer sinó per negoci.

El guàrdia municipal José Asens, l'alcalde Joaquín Sostres i Claudina Elías, la veïna xafardera que va descobrir la nena retinguda, són uns quants d'aquests personatges reals que conviuen amb d'altres de ficticis com ara un periodista i una reclusa torturada perquè era anarquista.

Xerrava amb una veïna davant de casa seva, quan la seva filla va deixar-la anar de la mà i misteriosament va desaparèixer. Gairebé tot Barcelona es va bolcar a buscar aquella nena de rínxols rossos, que molts es pensaven que era morta ja que passaven els dies i no se'n tenien notícies. Una veïna va sospitar que havia trobat la nena, en un pis del número 29 del carrer de Ponent (actual carrer de Joaquim Costa), just davant de casa seva. Tenia la cara trista i li havien esquilat els cabells. Un descobriment que va ser comunicat al guàrdia Asens i després als seus superiors.

Amb el parany d'una denúncia veïnal perquè criava gallines, Enriqueta Martí va obrir la porta als municipals, que van descobrir la nena amb una altra menor que deia que era filla de Martí. L'escorcoll posterior del pis de la sospitosa va destapar la caixa dels horrors. Ossos de nens, pocions i un llibre antic que explicava com guarir la tuberculosi amb sang i greix de nens. Es van escorcollar dos pisos més, on havia viscut Martí (als carrers de Picalqués i dels Tallers i una torre a Sant Feliu) i hi van trobar altres vestigis dels crims. Van poder ser-ne provats una desena.

Diuen que Enriqueta Martí duia una doble vida: indigent de dia per captar les víctimes innocents i burgesa de nit per trobar clients al Liceu. Al seu pis, l'agent judicial va trobar un llistat de suposats clients, en què hi havia gent influent i poderosa, però mai no va sortir a la llum cap cognom.

Els diaris barcelonins van deixar de parlar de la vampira del carrer de Ponent quan hi va haver carnassa nova: l'enfonsament del Titanic.