Todo sobre el libro "El misterio de la calle Poniente" de Fernando Gómez. Basado en la vida de la criminal Enriqueta Martí, la cual recibió el apelativo de "La Vampira de Barcelona"
Enriqueta Martí, una auténtica psicópata de principios del siglo XX, fue la inspiración de su primera novela, “El misterio de la calle Poniente”. A través de las atrocidades de Enriqueta, quien secuestraba, prostituía y posteriormente mataba a niños con cuyos cadáveres elaboraba siniestros ungüentos, pudimos conocer la habilidad literaria del autor Fernando Gómez. Casi casi hijo adoptivo de l’Hospitalet, Fernando Gómez se decantó en su segunda novela, “Cero Negativo”, por situar las peripecias del detective Jorge Sáenz en escenarios de nuestra ciudad. En Radio Florida hemos podido conversar con él sobre sus libros y sus próximos proyectos.
Radio Florida. Tu primera novela, “El misterio de la calle Poniente”, aborda la historia real de un personaje muy complejo, Enriqueta Martí. ¿Cómo descubriste a la vampira de la calle Poniente?
Fernando Gómez. Fue por casualidad. Quería hacer un diccionario de criminales españoles, un poco apartándome de todos los tópicos. En un libro de Francisco Pérez Abellán descubrí al personaje de Enriqueta Martí y me atrapó. Habitualmente, en el crimen español la mujer no aparece mucho, así que no conocía a un personaje de tal envergadura.
RF. Además de la historia de Enriqueta, tu novela trata otros temas muy controvertidos en la época en la que se sitúa. Por un lado está la proximidad en el tiempo con la Semana Trágica, y por otro lado, dejas entrever la doble moral de una clase burguesa nada dispuesta a dejar que sus deseos más bajos se hagan públicos. ¿Cómo conseguiste empaparte de la mentalidad y las costumbres de esa época para reflejarlo de forma verosímil en tu novela?
FG. Estas cosas se consiguen leyendo. Fui hilvanando la historia en base a lo que la prensa de la época había escrito. Esa Barcelona de principios de siglo siempre me ha interesado; poco a poco se están uniendo los barrios a ella y es una ciudad que, al hacerse tan grande, crea unos focos de pobreza tremendos. Es una ciudad insalubre, las enfermedades proliferan por las calles, recibe inmigración para construir la Exposición Universal… es una Barcelona muy candente, con muchas diferencias sociales; acaba de salir de la Semana Trágica, es la ciudad europea con más atentados anarquistas, es un polvorín, y ese es el caldo de cultivo ideal para construir una historia.
RF. En tu novela hay personajes reales, otros son ficticios, pero lo que llama poderosamente la atención es que la historia del personaje principal se va confeccionando a través de los relatos de un espectro muy variado de personajes secundarios. Estos aportan retales de la historia, piezas de puzzle que van encajando.¿Te resultó difícil tener que explicar la historia desde tantas voces?
FG. Lo más fácil es montar la historia en base a lo que puedan ver otras personas, porque así no te tienes que meter en la mente de una criminal.
RF. “El misterio de la calle Poniente” es tu primera novela, pero ¿cuándo empezaste a escribir?
FG. Yo empecé a escribir hace muchísimos años, pero no me lo tomé con seriedad porque consideré que en esta vida tenía que aprender todavía muchísimo para plasmar lo vivido. Así que a los cincuenta años saqué esta primera novela, después saqué la segunda, espero sacar la tercera y así seguir por mucho tiempo.
RF. Es indudable que el género de novela negra te atrae. ¿Qué referentes tienes?
FG. Un personaje que me cautiva es Tom Ripley, para mí es el summum de la literatura policiaca. También me gusta la literatura negra americana o el autor Francisco González Ledesma, entre otros.
RF. En abril presentabas tu segunda novela “Cero Negativo”. Esta vez escoges escenarios de l’ Hospitalet, como la Plaza de la Bóbila o el barrio de la Florida, que en tu libro describes como: “un barrio donde las razas se mezclan y cada paso es entrar en un continente diferente”. ¿Por qué escogiste l’Hospitalet?
FG. L’ Hospitalet es un continente aparte, es una ciudad emblemática. Como l’Hospitalet hay muy pocas ciudades porque ha ido aglutinando a gente de todas partes y se convive bien.
RF. Es curiosa la admiración que demuestras hacia la ciudad. Se podría decir que eres hijo adoptivo de l´Hospitalet porque, aunque no has nacido aquí, has trabajado durante mucho tiempo en la ciudad.
Gracias al trabajo pude ver todas esas relaciones. Cuando me fui de aquí valoré mucho más a la gente de l´Hospitalet. Me cautivó la ciudad y yo creo que cautiva a todo el mundo por la diversidad y por lo diferentes que son los barrios entre sí. En mi novela sale todo l´Hospitalet, no hay barrio que se libre.
RF. En tu novela, haces un guiño muy especial a la biblioteca de la Bóbila, una biblioteca, además, especializada en novela negra.
FG. Hablar de la Bóbila es hablar de la catedral de la novela negra en España. No hay nadie que haya hecho lo que Jordi Canal está haciendo con esta biblioteca, es impresionante. Cuando yo salí entre las 25 novelas mas leídas de la Bóbila me hizo tanta ilusión como si hubiese ganado el premio Planeta, porque ese es el baremo de que la gente me está leyendo.
RF. En “Cero Negativo” tratas el tema de tráfico de órganos. El inicio de la novela es muy original porque a un detective privado se le encarga encontrar un riñón ¿Cómo se te ocurrió esta idea?
FG. Un día en una fiesta a la que estaba invitado, una persona me comentó que a un mayordomo de alguien muy importante de Barcelona le habían robado un riñón. Es una historia real y tuve que recurrir a una serie de doctores porque quise cuidar los detalles al explicar cómo se lo roban, dónde se lo roban, quién lo hace…
RF.“Cero Negativo” tiene un final sorprendente…
FG. Encontré un final del que estoy muy orgulloso porque da sentido a todo lo anterior. Es una novela sobre la amistad de dos personajes y hasta qué punto una persona es capaz de hacer algo por conseguir un objetivo. El personaje del periodista es el hilo conductor de la novela, es un buscador y un personaje bastante poliédrico. Por otro lado, el tema está muy documentado y el detective actúa tal y como tiene que actuar un detective.
RF.Dicen que siempre hay algo de autobiografía en la novelas ¿Te identificas en algún aspecto con el detective Jorge Sáenz?
FG. Me acerco mucho a él en su ética. Es un detective capaz de saltarse la legalidad por resolver un caso que le toca muy de cerca y un personaje al que se le nota que tiene muchos sentimientos.
RF. ¿Cómo está acogiendo el público esta última novela?
FG. Muy bien, creo que mejor que la anterior. La anterior gustó mucho pero con la segunda hay gente que me ha comentado que le ha gustado mucho más la estructura. Es más sólida como novela.
RF. Ahora mismo estás inmerso en la elaboración de una nueva novela porque te has propuesto publicar una obra por año. ¿Nos puedes adelantar algo?
FG. Será una novela sobre una leyenda de Cartagena (Murcia), con documentación sobre Cartagena como era en la época de la Primera Guerra Mundial. Se publicará sobre marzo o abril.
RF. ¿Vas a seguir en la misma línea de novela negra?
FG. No lo sé, pero lo que es seguro es que a Jorge Sáenz no lo voy hacer desaparecer. Protagonizará mas novelas, sin duda.
RF. Ya para finalizar, Fernando, ¿cómo ves tú l´Hospitalet en la actualidad?
FG. La veo comouna ciudad que se está comiendo a Barcelona. Me molesta un poco ese cartel de “L’H is not Barcelona”, porque ni lo es, ni lo ha sido, ni lo será. L´Hospitalet es una ciudad en crecimiento. Y pase lo que pase, yo seguiré presentando mis novelas en la Bóbila y viniendo a firmar mis obras el Día del Libro a la Rambla de Justo Oliveras. Eso lo prometo.
Con motivo del "Dia del niño" que se celebrará en el Restaurante Chardonnay del Carrer Ample ( http://chardonnay.blogspot.es ) asistieron al programa "El pentagon", que presenta Xavi Collado en el Canal 25TV, el propietario del establecimient, Jaime Kelhouf, así como el escritor Fernando Gómez para hablar de tan altruista iniciativa. En un momento del programa Xavi Collado explicó que había hablado por hilo telefónico con Teresita Guitart hacía ya unos años y durante unos minutos la conversación giró en torno al libro "El misterio de la calle Poniente"
El informativo de COMRADIO, a las tres menos cinco de hoy (07.09.09) ha dado una semblanza de la criminal Enriqueta Martí con dos invitados que conocen lo suficiente el personaje para hacer un retrato fiel a lo ocurrido en aquel año 1912: Marc Pastor (autor de La mala dona) y Fernando Gómez (autor de "El misterio de la calle Poniente")
José Javier Abasolo www.elblogdeabasolo.blogspot.com La biblioteca La Bòbila, de L’Hospitalet, que tiene un gran fondo dedicado al género negro, ha sacado la lista de los libros más prestados en lo que va de año, es decir, de las novelas que más han interesado, durante el 2009, a los usuarios de la biblioteca, lo que es relevante sobre todo para conocer cuáles han sido los gustos del público, un público, por otra parte, inquieto, como lo demuestra, precisamente, el ser usuario de una biblioteca pública. Ésta es la lista y, por una vez podemos comprobar que en este caso el tópico es acertado y que el cliente siempre tiene la razón. Julián Ibáñez. El baile ha terminado (Roca) Willy Uribe. Sé que mi padre decía (El Andén) Phlip Kerr. Violetas de marzo (RBA) Marc Behm. La mirada del observador (RBA) Eugenio Fuentes. Cuerpo a cuerpo (Tusquets) Stieg Larsson. Els homes que no estimàven les dones (Columna) John Grisham. La apelación (Ed. B) Stieg Larsson. La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina (Destino) Donna Leon. La chica de sus sueños (Seix Barral) Stieg Larsson. Los hombres que no amaban a las mujeres (Destino) Philip Margolin. Lost Lake (Ed. B) Michael Connelly. El observatorio (Roca) Michael Connelly. El inocente (Ed. B) Maj Sjöwall & Per Wahlöö. El hombre que se esfumó (RBA) Fernando Gómez. El misterio de la calle Poniente (Huerga & Fierro) Pedro de Paz. El documento Saldaña (Planeta) Andrea Camilleri. La muerte de Amalia Sacerdote (RBA) W.R. Burnett. La jungla de asfalto (RBA) Henning Mankell. Asesinos sin rostro (Tusquets) Henning Mankell. El hombre sonriente (Tusquets) Marc Behm. No pretendas saber más (Thassàlia) Henning Mankell. El retorno profesor de baile (Tusquets) Craig Russell. Cuento de muerte (Roca) Agatha Christie. Pasajero de Fráncfort (Molino) Francisco González Ledesma. Una novela de barrio (RBA)
Charla en La Biblioteca la Bòbila sobre "la vampira de Barcelona" [El Pont d'Esplgues, 175, juny de 2009] Numerosas personas asistieron a la mesa redonda el pasado 13 de mayo en la biblioteca La Bòbila, donde cuatro expertos autores del género negro (Fernando Gómez, Marc Pastor, Elsa Plaza y Lluís Arcarazo) debatieron sobre la figura de Enriqueta Martí, conocida como la vampira de Barcelona. Los ponentes habían investigado las atrocidades que se atribuyen a esta mujer a principios del siglo XX —proxeneta, secuestradora y asesina de niños—, por lo que dieron una aproximación plural y enriquecedora del personaje.
La Feria del Libro de Madrid, que se celebrará este año del 29 de mayo al 14 de junio en el Parque del Retiro, dedicará su 68ª edición a la cultura francesa. Como cada año, nuestra editorial estará presente. Nos podreis encontrar en la caseta 279. Os esperamos. Más información: www.ferialibromadrid.com
» Los autores y autoras de nuestra editorial previstos para firmar en la Feria del Libro de Madrid son:
- MEDARDO FRAILE (30 Y 31 DE MAYO, 18:30 A 21:00 h.; 31 DE MAYO, 12:00 A 14:00 h.)
En la Biblio-referencia: la Bóbila, el recluso mayor Jordi Canal, elevado a Alcaide, convocó a cuatro interesantes conocedores de la figura de Enriqueta Martí. La protagonista de la mesa era una mujer que murió en prisión en 1912. Sobre ella pesaban las mayores atrocidades, que son aquellas que se infringen a niños. Vampira, sacamantecas, secuestradora de niños, proxeneta, esclavista, son algunos de los adjetivos que la han hecho perdurar en la historia. Las voces que nos acompañaron para acercarnos al personaje fueron distintas, plurales, complementarias y en algún instante apasionadas defensoras de su propia aproximación,lo cual no dejó indiferente al público. Los ponentes de la mesa redonda fueron: Un novelista con experiencia cotidiana profesional en la investigación criminal Marc Pastor, (ganador de la primera edición del premio de novela negra en catalán “Crims de Tinta” con La mala dona. Fernando Gómez, autor de El misterio de la calle Poniente, que mostró su sorpresa por no haber sabido de Enriqueta más y antes cuando estaba elaborando un diccionario de criminales españoles. Elsa Plaza, una historiadora argentina, autora de El cielo bajo los pies, que reivindicó una crónica desde lo femenino y nos contextualizó la época con un rigor a veces espeluznante. Y el conocido guionista Lluís Arcarazo (uno de los padres de los culebrones en catalán). Arcarazo habló en primer lugar explicándonos que el encargo de un productor le había llevado al personaje. La mirada del personaje le había llevado a escribir una historia en la que las culpabilidades se repartían en lugar de señalar, a Enriqueta Martí, como la mente única y perversa necesitada de matar de la que la ciudad había sido víctima. El enfoque que le ha dado Arcarazo a la historia puede que imposibilite su realización cinematográfica pero sin duda ha servido para conocer más y mejor la ciudad de Barcelona en el periodo que va de finales del XVIII hasta la guerra Civil. Elsa Plaza, con hablar pausado y destilando rigor, nos dió un nuevo enfoque que nos enfrentó a una realidad barcelonesa de primeros de siglo descarnada, impenitente e intolerable, donde los pobres, las mujeres y los niños sobrevivian en el umbral de la miseria material y moral. Miles de niños abandonados a su suerte y desapariciones infantiles que acababan con abusos sexuales por parte de quien pudiera pagar por infringirlos impunemente, estaban a la orden del día. Fernando Gómez hizo gala de honestidad al reconocer que será imposible saber exactamente qué pensaba, sentía o era Enriqueta Martí. Él, en su novela, da voz a su entorno y permite que la protagonista quede muda. Como quedó, al no constar declaración alguna al haber muerto antes de ser juzgada. De modo arrollador Pastor explicó que Enriqueta martí le habría servido como excusa para escribir la novela. Las acusaciones que recaen sobre la presa la convierten en una Mala Mujer, por que hace daño a los niños en lugar de quererlos, algo que repugna incluso a la muerte. Así que la mesa fue muy interesante, muy vívida, esclarecedora sobre periodos de la historia que se nos presentan muy edulcorados y que deberíamos desvelar. El poder de los fundadores de las sagas que ven como sus descendientes siguen llevando las riendas de la ciudad convive con el miedo de las bisnietas de esos niños que sólo conocieron la miseria. De una mujer "vampira" a una ciudad manejada sin escrúpulos y otros recovecos del poder. Para pensar, para leer más, una propuesta apasionante.
El programa de Radio L'Hospitalet (96,3), "Tots els matins" conducido por Anna Rodriguez y Elisabeth Pavón ha entrevistado está mañana a Fernando Gómez con motivo de la mesa redonda que se efectuará en La Biblioteca La Bóbila sobre "Enriqueta Martí- La vampira de Barcelona". Durante veinte minutos el autor y las presentadoras del programa han hablado sobre anécdotas y curiosidades de ésta criminal que revolucionó Barcelona a principios del siglo XX y plasmadas en el libro "El misterio de la calle Poniente".
Una de les conferències més singulars del trimestre és la que parlarà d'Enriqueta Martí, la vampira de Barcelona (13 de maig, a la Bòbila). La xerrada comptarà amb Elsa Plaza, Fernando Gómez, Lluís Arcarazo i Marc Pastor, autors de llibres o reportatges sobre aquest personatge històric que va viure als anys 20 i que matava nens per treure'ls la sang i fer ungüents de bellesa.
El día 13 de Mayo tendrá lugar a las siete de la tarde en La Biblioteca La Bobila de L'Hospitalet una mesa redonda centrada en Enriqueta Martí, una asesina que perpetró sus crimenes en la Barcelona de principios del siglo XX. La ponencia correrá a cargo de Marc Pastor "autor de La Mala Dona", Fernando Gómez (autor de El misterio de la calle Poniente), Elsa Plaza (autora de El cielo bajo los pies) y del guionista Lluis Arcarazo.
Cuando estaba decidido a escribir un diccionario sobre criminales españoles, Fernando Gómez, acabó centrándose en Enriqueta Martí. Y para buscar la verdad sobre el monstruo escogió una vía muy eficaz: una serie de distintos narradores que van iluminando el oscuro caso de la vampira. Su libro es breve y muy convincente. Sabemos de la ciudad y de los niños desaparecidos - y de Teresita - por un guardia municipal que teme lo peor. También por un brigada que consigue entrar en el 29 de la calle Poniente para enfrentarse a la implacable mirada de aquella mujer. Y, muy importante, por un burgués, usuario habitual de las recetas de Enriqueta. Una crónica de capítulos secos y duros como tragos de aguardiente. ( Lilian Neuman. La verdad sobre el monstruo. El cultural de "La Vanguardia". Número 349. 25.02.2009)
Els cas d'Enriqueta Martí va ser examinat ahir amb lupa per una sèrie d'autors que han escrit sobre l'anomenada "vampira del carrer Ponent: Fernando Gómez ( El misterio de la calle Poniente, Huerga e Fierro Editores); Marc Pastor, que treballa a la secció de policia científica del Mossos d'Esquadra i guanyador del I Premi Crim de Tinta per La mala dona (La Magrana) i Elsa Plaza (El cielo bajo los pies, Marlow/Edhasa). "Enriqueta Martí va ser un cap de tur al voltant del qual s'han teixit tot de llegendes, las mateixes que servien per acusar les dones de bruixes", va defensar Plaza, que ha analizat què passava amb la maternitat "fora d'ordre" a principis del segle XX. Segons l'escriptora argentina, no es por parlar de "vampira" sinó de "vampirs", ja que al Raval de l'època la pràctica d'explotar nens amb fins sexuals o laborals era del tot corrent. Malgrat les visions divergents, els tres autors van estar d'acord a l'hora de parlar de una Barcelona "putrefacta" ("res a veure amb la que descriu Mendoza a La ciudad de los prodigios", va comentar Gómez) i del fet que en la Barcelona d'avui en dia, encara hi ha "vampirs, gent que explota altra gent i agredeix les dones moguts per la misogínia ancestral", va argumentar Plaza. Pastor es va afanyar a afegir: "La policia, però, noés la mateixa que abans." (El Punt Diari- 04.02.2009)
Podemos decir que la mesa redonda de ayer por la tarde fue la más concurrida que llevamos. Fernando Gómez, Marc Pastor y Elsa Plaza con la moderación modelica de Rosa Ribas me llevaron a principios del siglo pasado, a una Barcelona que reconozco y siento propia. Se respondieron preguntas y supongo que con la lectura de estos libros seguirán más. ( crucedecables.blogspot.com - 04.02.2009)
EL FILON DE LA VAMPIRA DE BCN - Marc Pastor reconoció ayer que había hallado todo un filón al investigar para su novela La mala dona la vida de Enriqueta Martí, la prostituta que en la Barcelona de principios del siglo XX recibió el apodo de la vampira del carrer Ponent tras ser acusada del secuestro y asesinato de varios niños. Y no hay duda de ello; ayer sus acompañantes en una mesa redonda en la Virreina eran fernando Gómes y Elsa Plaza, otros dos escritores con sendad novelas - El misterio de la calle Poniente y El cielo bajo los pies - inspiradas en aquellos hechos. En la charla se irguió como coprotagonista aquella Barcelona hoy desaparecida en la que no era extraño hallar en la calle fetos, fruto de maternidades no deseadas. ( Anna Abella - El Periódico de Cataluña- 04.02.2009)
AUTORS CONVIDATS(Ajuntament de Barcelona – Canal Cultura)
Jake Arnott (Londres, Gran Bretanya, 1961)
Ha exercit les ocupacions més heterogènies: ajudant teatral, zelador d’un dipòsit de cadàvers, intèrpret de la llengua de signes. Delitos a largo plazo és la primera novel·la d’una trilogia que es completa amb Canciones de sangre i Crímenes de película.
Guillermo Altares (Madrid, 1968)
Des de l’any 2007 dirigeix Babelia, el suplement cultural del diari El País.També ha estat periodista de El Sol i de France-Press.Com a enviat especial ha cobert el conflictes de l’Afganistan, l’Iraq i el Líban.
Víctor Andresco (Madrid, 1966)
Llicenciat en Filologia Eslava per la Universitat Complutense de Madrid, crític literari i traductor al castellà de Txèkhov i Tolstoi, entre altres.El 2003 va guanyar el premi Sial-Nobel de Narrativa amb el volum de relats El Rey del mundo.A buenas horas, cartas de amor, és la seva primera novel·la negrecriminal.
Gauke Andriesse (Bloemendaal, Holanda, 1959)
Va treballar a l’Equador durant deu anys en programes de desenvolupament.Actualment, assessora diferents països africans en temes de microcrèdits.És el creador de les històries del detectiu privat d’Amsterdam Jager Havix.La seva última novel·la traduïda al nostre país és Las pinturas desaparecidas.
Raúl Argemí (La Plata, Argentina,1946)
Periodista, narrador i director teatral.Amb Penúltimo nombre de guerra va guanyar els premis Brigada 21, Novelpol i el Dashiell Hammet de la Semana Negra de Gijón, i amb Retrato de família con muerta, el premi L’H Confidencial.La última caravana és la seva novel·la més recent.
David Barba (Barcelona, 1973)
Periodista cultural i professor de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Director de la programació de Getafe Negro. 100 españoles y el sexo és el seu últim llibre publicat.
Manel Barrera (Peñarroya, 1955)
És llicenciat en Història i ha treballat com a periodista cultural durant una bona part de la seva carrera professional al Diari de Barcelona i a l’Avenç, entre altres. Actualment és arxiver a l’Arxiu Històric de l’Hospitalet. És autor, amb Jordi Pijoan-López de la novel·la Tu no m’estimes.
Sebastià Bennasar (Palma, 1976)
Periodista i escriptor.És crític literari i es dedica al periodisme free-lance i a la gestió cultural.En el gènere negre és autor de El botxí de la ciutat de Mallorca, Cartes que no lliguen i Jo no t’espere.
Ricardo Bosque (Saragossa, 1964)
Diplomat en Empresarials.Director de La Balacera i de la revista digital de novel·la negra .38.És un dels autors inclosos en l’antologia elaborada pel Congrés de Novel·la Negra i Cinema Negre a Salamanca, La Lista Negra.Nuevos culpables del policial español.Manda flores a mi entierro és la seva darrera novel·la.
Pablo Bonell Goytisolo (Barcelona, 1961)
Llicenciat en Geografia i Història, es dedica professionalment a la docència.D’un treball a quatre mans amb la també escriptora Empar Fernández, han creat la figura de l’inspector de policia del barri del Raval Santiago Escalona.
Laurent Botti (Dijon, França, 1968)
Pseudònim de Laurent Talnot.Ha treballat com a periodista cultural i com a redactor d’una enciclopèdia d’astrologia, entre altres ocupacions.Admirador de Jean Cristophe Grange i de Stephen King, les seves novel·les en segueixen l’estela.Una voz en la niebla és la seva primera obra traduïda.
José Luis Caballero (Albacete, 1950)
Llicenciat en Ciències de la Informació, es va especialitzar en l’àmbit de les Relacions Internacionals.Amb els anys ha esdevingut un dels grans experts nacionals en temes d’espionatge.El espía imperfecto és la seva última novel·la.
Joan Miquel Capell (Barcelona, 1960)
Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, va elaborar una tesi doctoral dedicada a la investigació criminal a Espanya.Membre de la primera promoció de Mossos d’Esquadra, actualment és comissari i cap de la Comissaria General Territorial.
Óscar Carreño (Badalona, 1973)
Crític literari i conductor de clubs de lectura.Cofundador i coeditor de la revista de poesia en llengües peninsulars i àrab Caravansari.Actualment treballa a la Direcció de Programes de Biblioteques de la ciutat de Barcelona.
Jordi Cervera (Reus, 1959)
Empar Fernández (Barcelona, 1962)
Llicenciada en Psicologia Clínica i en Història Contemporània.Actualment, és professora a secundària i columnista sobre temes educatius.Juntament amb Pablo Bonell Goytisolo ha creat el personatge de l’inspector Santiago Escalona.
Rodrigo Fresán (Buenos Aires, Argentina, 1963)
Novel·lista, contista i crític literari a Pàgina 12 i a l’ABC cultural.Ha traduït i anotat a John Cheever i Dennis Johnson.Actualment, viu a Barcelona, on ha creat i dirigeix la nova col·lecció negrecriminal, de l’editorial Mondadori, Roja y Negra.
Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951)
Llicenciada en Filologia Estrangera, ha estat professora d’institut abans de dedicar-se íntegrament a l’escriptura. El 1996, amb Ritos de muerte va iniciar una de les sèries negrecriminals més llegides a Espanya i a Europa: la protagonitzada per la inspectora Petra Delicado i el sotsinspector Fermín Garzón.Nido Vacío és la seva darrera novel·la.
Fernando Gómez (Barcelona, 1957)
Col·laborador de premsa, El misterio de la calle Poniente és la seva primera novel·la, en la qual relata el cas de la desaparició de nens a la Barcelona del principis del segle XX i l’empresonament de la presumpta culpable, Enriqueta Martí.
Enric González (Barcelona, 1959)
Ha estat corresponsal del diari El País, a Londres, Nova York, Washington, París i Roma.Autor d’Historias de Nueva York, Historias de Londres i Històrias de Calcio, s’ha revelat els últims anys com una de les veus més singulars de la premsa a Espanya.
Francisco González Ledesma (Barcelona, 1927)
Periodista, guionista d’historietes, advocat i I Premi Pepe Carvalho, atorgat per BCNegra.És el creador de l’inspector Ricardo Méndez, protagonista de més de deu novel·les. Amb Una novela de barrio, l’ultima aparició, fins al moment, de l’inspector Méndez, va guanyar el I Premio Internacional de Novela Negra RBA el 2007.
Fermín Goñi (Pamplona, 1952)
Llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques.Ha treballat com a periodista en diferents mitjans, tant impresos com audiovisuals.Fundador del Diario de Noticias.Te arrancarán las tripas, negro és la seva última novel·la.
Montse Gurguí (Barcelona, 1952)
Llicenciada en Llengua i Literatura Espanyoles per la Universitat Central de Barcelona.Sola, o en companyia d’Hernán Sabaté, ha traduït a Anne Rice, Patricia Cornwell, Loren D.Estleman, Howard Fast, Reed Farrel Colleman, Nadine Gordimer i James Ellroy.
Sue Grafton (Louisville, Estats Units, 1940)
Llicenciada en Literatura Anglesa.Ha treballat a Hollywood com a guionista de televisió.El 1982 va crear el personatge de Kinsey Millhone, una detectiu privada californiana que protagonitza la seva sèrie L’Alfabet del Crim, i que li ha permès guanyar, entre altres premis, el Shamus, l’Anthony, el Mysteriuos Stranger i el Ross MacDonald Periodista.Col·labora habitualment a l’Avui, El Temps i La Mañana.Ha dirigit diversos programes culturals a Catalunya Cultura i a iCat FM.Com a poeta ha rebut diversos premis i com a novel·lista va guanyar, amb Mosques, el Ferran Canyameras i el Brigada 21 de l’any 2006.
Michael Connelly (Filadèlfia, Estats Units, 1956)
Llicenciat en periodisme per la Universitat de Florida l’any 1980.Va treballar com a periodista de successos en diversos diaris locals i a Los Angeles Times, abans de dedicar-se per complet a la narrativa.Guanyador del premi Edgar amb la seva primera novel·la, Echo Park, on feia la primera aparició el seu personatge Hyeronimus “Harry “ Bosch, que repetirà en més d’una desena de novel·les.És el Premi Pepe Carvalho del 2009.
José Luis Correa (Las Palmas, 1962)
Professor de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.El 2003 publica Quince días de noviembre, la novel·la negrecriminal amb la qual presenta en societat el seu detectiu Ricardo Blanco.
Pere Costa Muste (Barcelona, 1941)
Periodista del setmanari de successos El Caso.L’any 1983, debuta en el cinema com a director i guionista de El Caso Almería.Va ser el creador de la sèrie per a TVE La huella del crimen.
Josep Cuní (Tiana, 1953)
Des dels seus inicis a Radio Juventud fins a l’actualitat, com a director i conductor de Els Matins a TV3, ha consolidat una de les trajectòries més representatives dels mitjans de comunicació al nostre país.
Cristina Fallarás (Saragossa, 1968)
Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha exercit com a periodista a la Cadena Ser, El Mundo, El Periódico de Catalunya, Ràdio Nacional i al diari ADN.
Joaquín Guerrero-Casasola (Mèxic DF.Méxic, 1962)
Guionista de televisió.L’any 2007, amb l’obra Ley Garrote, va guanyar el premi L’H Confidencial, el guardó de novel·la negra internacional organitzat per l’Hospitalet de Llobregat i Roca Editorial, en la seva primera convocatòria. Actualment, viu a Salamanca.
Luis Gutiérrez Maluenda (Barcelona, 1945)
Ha treballat durant anys com a executiu de comptes en el sector de la informàtica.La seva primera novel·la Putas, diamantes y cante jondo, va ser finalista com a primera millor novel·la del premi Brigada 21 del 2005.La seva última obra: Música para los muertos.
Jokin Ibáñez (Bilbao,1961)
Enginyer industrial.És membre del consell de redacció de la revista web especialitzada en el gènere negrecriminal .38.
José Luis Ibáñez (Rubí, Barcelona, 1961)
Té una àmplia trajectòria com a periodista dels serveis informatius i com a guionista de documentals.Ha rebut el Premio Atlántida al millor presentador d’un programa sobre llibres.Nadie debería matar en otoño és la seva última novel·la.
Antonio G.Iturbe (Barcelona, 1967)
Llicenciat en Ciències de la Informació per l’Autònoma de Barcelona.Forner, cobrador de rebuts i periodista cultural des de fa quinze anys.Actualment, és director de la revista Qué Leer.Días de sal és la seva última novel·la publicada.
Antonio Lozano (Barcelona, 1974)
Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona.Ha col·laborat en els suplements literaris de La Vanguardia i El Periódico.Actualment, és periodista cultural.
Juan Madrid (Màlaga, 1947)
Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Salamanca.Guionista de televisió a la sèrie Brigada Central i director de cinema.El 1980 debutava com a novel·lista amb Un beso de amigo, la primera aparició de Toni Romano.Adiós, princesa és la seva última novel·la.
Laura Malasaña (Terrassa, 1981)
Pseudònim de Laura Fernández.Guitarrista d’una banda de rock, dependenta en un vídeoclub fins que va començar a treballar com a periodista cultural.Ha creat amb l’obra Dos y dos són cinco el detectiu de la barriada del Quinto Pino, Manuel Molina.
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962)
És llicenciat en Biologia i professor de secundària en un institut públic.Ha guanyat, entre altres, els premis Valldaura, Pere Calders de Literatura Catalana, Ciutat de Mollerussa, Lector de l’Odissea. És el creador de l’inspector Marc Sergiot.
José Martí Gómez (Morella, 1937)
Ha treballat en multitud de revistes, diaris i setmanaris, com a entrevistador, columnista i cronista judicial.Ha guanyat en dues ocasions el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, l’Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes i el Premi Nacional de Periodisme.
Andreu Martín (Barcelona, 1949)
Escriptor, guionista de cinema i de sèries de televisió, autor d’obres teatrals i director de cinema.El 1979 va guanyar el Premio Círculo del Crimen amb Prótesis, iniciant una carrera que l’ha consolidat com un dels autors negrecriminals més prolífics i premiats del nostre país.
Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974)
Ha estat professor de català a Salamanca, l’Havana i Grenoble.És codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca.El 2004 va guanyar el Premi de Periodisme de la revista Serra d’Or amb l’article: “Jaume Fuster, una vida en negre”.
Olga Martínez (Barcelona, 1959)
Professora de Literatura i codirectora, des del 2003, juntament amb Paco Robles, de l’editorial especialitzada en autors llatinoamericans Candaya.Gestiona també la pàgina web sololiteratura.com.
Alfonso Mateo-Sagasta (Madrid, 1965)
Llicenciat en Història Antiga i Medieval, ha exercit d’arqueòleg i va ser cofundador de la llibreria Tipo i editor de la revista Arqrítica.Va guanyar la primera convocatòria del Premio Ciudad de Zaragoza de novel·la històrica, amb l’obra Ladrones de tinta.
Rosa Mora (Barcelona, 1948)
Periodista cultural.Forma part de la redacció del diari El País des de fa molts anys.
Mayka Navarro (Badalona,1968)
Periodista de successos de El Periódico de Catalunya i col·laboradora, entre altres, dels matins de TV3.Fa anys que treballa en el camp de la informació de tribunals a la ciutat de Barcelona, de la qual és una de les millors especialistes.
Dani Nel·lo (Barcelona, 1957)
Músic, saxofonista i compositor.Va debutar professionalment amb el grup de rock Los Rebeldes. Després de vuit àlbums d’èxit va emprendre el camí en solitari convertint el seu saxo tenor en una de les veus més personals de la música espanyola.
Leonardo Padura (l’Havana, Cuba, 1955)
Ha treballat com a guionista, periodista i crític literari.El 1995, amb la seva novel·la Máscaras va guanyar el Premi Café Gijón, el primer d’una llarga llista de guardons aconseguits, i donava a conèixer al seu protagonista, el policia cubà Mario Conde.Ha guanyat en tres ocasions el Dashiell Hamett de la Semana Negra de Gijón, i el Brigada 21, amb La neblina de ayer.
Marc Pastor (Barcelona, 1977)
Graduat en Criminologia.Treballa a la secció de Policia Científica dels Mossos d’Esquadra.Amb La mala dona, va ser el guanyador de la primera convocatòria del Premi Crims de Tinta, convocat per la Conselleria d’Interior de la Generalitat.
Pedro de Paz (Madrid, 1969)
Dedicat a la informàtica durant 15 anys.L’any 2002 decideix dedicar-se en exclusiva a la literatura.El documento Saldaña, és la seva última novel·la publicada.
Andrés Pérez Domínguez (Sevilla, 1969)
Col·laborador habitual de Punto Radio a Sevilla.Ha guanyat diversos premis literaris, l’últim d’ells la XVII edició del Premio Internacional de Novela Luis Berenguer, amb l’obra El síndrome de Mowgli.
Jordi Pijoan-López (Tortosa, 1970)
Llicenciat en Arqueologia Prehistòrica i contista expert. Va ser finalista en el I Concurs Literari d’Humor Negre. Tu no m’estimes és la seva primera novel·la, escrita en col·laboració amb Manel Barrera.
Ramiro Pinilla (Bilbao, 1923)
El 1960 va guanyar el Premi Nadal i el 1961 el Premio Nacional de la Crítica amb la novel·la Las ciegas hormigas. Després d’apartar-se durant gairebé tres dècades del món editorial, va publicar la trilogia Verdes valles, colinas rojas que ha merescut el Premi Euskadi 2005, el Premio Nacional de la Crítica i el Nacional de Narrativa el 2006.
Maurizio Pisu (París, França, 1963)
Lector incansable i crític “terrible”.És membre de la Junta Directiva de Brigada 21, una associació encarregada de promoure la difusió del gènere negrecriminal arreu, amb gran prestigi.
Elsa Plaza (Buenos Aires, Argentina, 1950)
Va estudiar Belles Arts a la seva ciutat d’origen, cinema a la Universitat de Vincennes i Història de l’Art a la Universitat de Barcelona.És pintora, il·lustradora i imparteix classes de Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Antonio G.Porta (Barcelona, 1954)
És coautor, amb Roberto Bolaño, de Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, novel·la negra amb la qual van guanyar el Premio Ámbito Literario de Narrativa de l’any 1984.Ha guanyat també el Premio Café Gijón del 2005.La seva última novel·la és Geografía del tiempo.
Carles Quílez (Barcelona, 1966)
És cap de la secció de Tribunals i Policia de Radio Barcelona i corresponsal de la Cadena SER.Amb Atracadores i Psicópata ha estat dues vegades finalista del Premio Rodolfo Walsh de la Semana Negra de Gijón.Mala vida és el seu últim llibre.
Alexis Ravelo (Las Palmas de Gran Canaria, 1971)
Lletrista, llibretista de musicals infantils, autor d’espectacles dramaticomusicals i guionista per a serials televisius, entre altres.És l’autor de Ceremonias de interior, una col·lecció de relats fantàstics i de la novel·la Tres funerales para Eladio Monroy.
Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1957)
Viu a Frankfurt am Main (Alemanya)
, on ha creat la sèrie protagonitzada per la comissària Cornelia Weber-Tejedor. Entre dos aguas és l’obra que estrena la sèrie amb la qual va guanyar el Premio Brigada 21 a la millor primera novel·la publicada el 2007.
Paco Robles (Jerez de la Frontera, 1957)
Codirector, des del 2003, juntament amb Olga Martínez, de l’editorial especialitzada en autors llatinoamericans Candaya.És professor de Literatura i gestiona també la pagina web sololiteratura.com.
Francisco Rodríguez Feu (Zamora, 1924)
Es va iniciar en el món de la boxa als quinze anys i es va convertir en professional als vint.Ha escrit “novel·les de quiosc” policíaques i romàntiques, amb pseudònim, per a l’extingida Bruguera.Actualment, dirigeix el Club de Boxa Estrelles Altes.És membre de Los Cien Hijos de Joe Louis.
Joaquim Roglan (Barcelona, 1952)
És llicenciat en Filologia Romànica i Ciències de la Informació, màster en Direcció Editorial i doctorat en Ciències de la Comunicació.Va ser reporter del Diari de Barcelona i de Tele/ eXprés.Actualment és professor de la Universitat Ramon Llull i col·laborador habitual de La Vanguardia.
Julio Manuel de la Rosa (Sevilla, 1935)
Es va iniciar en el món de la narrativa amb dos llibres de relats.Ha guanyat els premis Sésamo, Ateneo de Valladolid i el de la Crítica d’Andalusia.Guantes de seda és la seva última novel·la.
Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973)
Crític literari i periodista cultural.Com a narrador va formar part de l’antologia Que la vida iba en serio i és autor de Las voces del laberinto, una aproximació literària a l’esquizofrènia.Actualment col·labora en el suplement de llibres de El Periódico de Catalunya i en el programa Qwerty, de Barcelona Televisió.
Hernán Sabaté (Barcelona, 1953)
Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat Central de Barcelona.Traductor literari des del 1976.Sol, o en companyia de Montserrat Gurguí, ha traduït Anne Rice, Patricia Cornwell, Loren D.Estleman, Howard Fast, Reed Farrel Colleman, Nadine Gordimer i James Ellroy.
Carlos Salem (Buenos Aires, Argentina, 1959)
Periodista, poeta, agitador cultural.Ha dirigit els diaris El Faro de Ceuta i El Telegrama de Melilla.Codirigeix l’espai literari Bukowski Club de Madrid.Amb la primera novel·la, Camino de ida, va guanyar el Memorial Silverio Cañada a la millor primera novel·la que atorga la Semana Negra de Gijón.
Javier Sánchez Zapatero (Salamanca, 1979)
Llicenciat en Periodisme i Filologia Hispànica.Professor de l’àrea de Teoria de la Literatura de la Universitat de Salamanca.Codirigeix el Congreso de Novela y Cine Negro, que anualment se celebra a Salamanca.
Manuel Serrat Crespo (Barcelona, 1942)
Llicenciat en Dret i Art Dramàtic.Novel·lista, dramaturg i traductor de Lautréamont, Balzac, Stendhal, Le Clézio, Morin, Assia Djebar i Daniel Pennac, el qual el va convertir en personatge d’una de les seves novel·les.
Lorenzo Silva (Madrid, 1966)
Llicenciat en Dret per la Complutense de Madrid.Ha guanyat els premis Ojo Crítico, Nadal i Primavera.Creador de la saga del sergent Bevilacqua i la caporal Chamorro.El blog del inquisidor és la seva última novel·la.
Teresa Solana (Barcelona,1962)
És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de Filologia Clàssica.Ha dirigit la Casa del Traductor a Tarazona i és autora d’articles i assaigs sobre traducció.Un crim imperfecte, la seva primera novel·la, va guanyar el Premi Brigada 21 del 2007 a la millor novel·la en català.
Joan Manel Soldevilla (Barcelona, 1964)
Professor de Literatura a la Universitat de Girona i a l’IES Ramon Muntaner, de Figueres.Ha estat comissari de les exposicions “70 anys amb Tintin”; “Tintin, les imatges del segle XX”, i “Verbe:Ficciones”.
Josep Torrent (Bellcaire d’Empordà, 1956)
Ha format part de la Policia Municipal en diverses poblacions del territori català.Ha exercit, també, com a professor de l’Escola de Policia de Catalunya. Paral·lelament, ha desenvolupat una carrera com a escriptor amb la publicació de cinc novel·les juvenils.
David Torres (Madrid, 1966)
Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Madrid.Ha estat finalista del Premi Nadal i guanyador dels premis Desnivel, Narrativa SIAL i Tigre Juan del 2007 amb Niños de tiza, la seva última novel·la on recupera el personatge de Roberto Esteban, un excampió de boxa.
Willy Uribe (Bilbao, 1965)
Ha participat en el taller literari de Ramiro Pinilla.La seva primera novel·la, Nanga, va resultar finalista del Premi Euskadi.Anteriorment havia autoeditat Crónicas del salitre, una antologia dels seus textos sobre el surf.Revancha és la seva última novel·la publicada.
Oscar Urra (Madrid, 1970)
Llicenciat en Filologia Hispànica, ha treballat durant anys a la ràdio pública com a guionista i redactor.Actualment, és professor d’ensenyament secundari i ha publicat la seva primera novel·la, A timba abierta.
Ramon Usall (Barcelona, 1977)
Professor de secundària a les Borges Blanques i lector empedreït de novel·les negrecriminals.Amb Tots els camins porten a Romania va guanyar el Premi Manel Cerqueda i va presentar en societat el detectiu lleidatà Rafel Rovira.
Jaume Vallcorba (Tarragona, 1949)
Filòleg i editor.Ha exercit la docència a les universitats de Lleida, Bordeus, Central de Barcelona i Pompeu Fabra.La seva tasca com a editor i fundador dels segells Quaderns Crema i El Acantilado li ha reportat nombrosos reconeixements.
Pau Vidal (Barcelona,1967)
Filòleg, traductor i lingüista.Amb la seva primera novel·la Homeless, guanya el Premi Documenta.Amb la segona, Aigua bruta, el Premio de Literatura Científica 2006 i el Brigada 21 del 2007.És el traductor, entre altres, d’Andrea Camilleri.
