Un cas molt literari
Malgrat que va passar molts anys amagada al racó de les llegendes urbanes, Enriqueta Martí va despertar l’interès de cronistes clàssics de la ciutat, com J. M. Carandell, Sempronio, J. M. Huertas Claveria o Joan de Déu Prats. Tanmateix, la popularitat del personatge s’ha originat per quatre novel·les molt properes en el temps. La primera va ser Los diarios de Enriqueta Martí (Morales i Torres, 2006) de Pierrot, on l’autor desenvolupa una curiosa identificació amb la seva protagonista. Molt més polièdric és el retrat que en fa Fernando Gómez a El misterio de la calle Poniente (Huerga y Fierro, 2007). Després vindria La mala dona (Ed. Magrana/RBA, 2008) de Marc Pastor, que narra la investigació policial del comissari Moisés Corvo. A diferència de les altres tres, Elsa Plaza defensa la innocència d’Enriqueta Martí a El cielo bajo los pies (Ed. Marlow, 2009), en un relat on el protagonisme se l’emporta la Barcelona de 1912. (Parte del artículo de "El País" del 23 de Febrero de 2012 haciéndose eco del centenario de la detención de Enriqueta Marti)
No hay comentarios:
Publicar un comentario